Estem en una època trista i fosca i em sento indignat, que fàcil decidir fer una guerra quan és fora del teu pati i quan els qui van a primera fila no son els qui la busquen...
Pensava que això de les guerres anava de caiguda, però quan la industria de l'armament necessita pasta, costa 0 en buscar finançament.
Una de les conseqüències a part de le vides de molts innocents és la pujada del combustible, és per això que avui hem buscat fer 3 sotre comarcals en el mateix viatge.
Te una mica de trampa l'asuntu, i és que un d'ells, el Tossal de la Baltasana és sotre comarcal compartit entre el Baix Camp i el La Conca de Barberà, això de sostres compartits ja se'ns ha acabat, i l'altre sostre comarcal és a pocs kms, que és la Punta del Curull, sostre de les Garrigues.
Doncs hem passat pocs km més enllà de Vilanova de Prades, bonic poble de la contrada.
En un dels revolts de la carretera hem deixat el cotxe, on hi havia parquing de terra i hem començat l'excursió.
Aquesta vegada ens han aconmpanyat la Lorena i l'Àlec, que ja son uns habituals dels sotres comarcals.
Inici des del parquing:
Els Caus
Lorena i Àlec
Aquesta excursió la pots fer tan llarga com vulguis i tan curta com l'hem feta nosaltres, crec que des de el cotxe fins al cim no eren més de 2.5Km, l'Adrià s'ha avorrit, necessita més canya, em diu que vol fer excursions on estem tan alts que no hi hagi arbres perquè s'assembla al Daguestan, coses seves, allà crec que te un ídol de lluita lliure.
En realitat no parava de riure ell i l'Àlec.
Pista de teraa direcció el cim
Roureda rere nostre
L'Únic desnivell per posar els glutis a to, han estat els últims 200mts.Meh!!!
Apretan glutis mentre xerraven
I aquí tenim el sostre comarcalTossal de la Baltasana. Crec que aquest cim me n'havia parlat un company de feina, l'Andreu que és de la zona del Baix Camp.
Com la majoria de vegades la gràcia dels cims és tenir unes vistes osgàsmiques, en aquest cas del camp de Tarragona i de la Mussara.
La baixada l'hem seguida pel camí ampla de pujada per variar una mica.
Punta del Curull(1022) - Les Garrigues
Aquest sostre queda molt aprop de Vilanova de Prades, nosaltres hem aparcat aprop del càmping i hem pujat cap a les parets del centre, on hi ha una debilitat en tota la cinglera per arribar a l'altipla de dalt.
Mentres pujàvem els ulls se'm anaven cap a les parets i pensava lo bé que m'ho passaria escalant per aquí. De fet l'Adrià i jo ja vam venir a Vilanoa de Prades als voltants del 2018 amb una sortida que feia el centre excursionista de Molins per escalar, segurament vam passar molt aprop del sotre comarcal aquell dia.
La Lorena fa cara de dir-me que aquest parell ja te gana, només pensen en proteina
Pujada per algun corriol típc d'aproximacins a les parets per ser escalades.
...i de seguida ja tenim el sostre comarcal de les Garrigues, no em pesava pas que les Garrigues baixessin tan al sud, comarca rica de paissatge.
L'Adrià fent-se l'interessant
Aquest parell sempre que s'ajunten no paren de riure,...i que no pari!
Tot i que al foto es veu un dia espectacular, és dels pocs llocs de tota Catalunya que feia bo.
Hem triumfat, i és que: Qui no arrisca, no pisca!
Fins la propera!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada