diumenge, 17 de març del 2024

Tossal gros de Vallbona (803) - L'Urgell

Comencem a endinsar-nos al camp de Tarragona i per nosaltres és ben desconegut, el que em son mes a mic, com a escalador amater, és Margalef, la Mussara, Arbolí i poca cosa més..., com es nota que som de Barelona i pixapins!!!! 

Ja entrem en una època on la dificultat ja no rau en la ruta en si, si és molt llarga, si te molt desnivell, si necessitem logística extrema o molt compromesa, si fos això estaria xupat( expresió bumer: "allò quelcom d'execció fàcil o ho té per la ma"), però la realitat que el més dificil és convèncer a un homens de 14 anys i mig per anar d'excursió amb el seu pare, però ves per on, que ho he aconseguit, i sense pagar-li ni un duro (una altra exepresió bumer: "sense pagar-li ni un bitcoin"). 

S'ha de dir que hem sortir a les 10:45, però he buscat una comarca que encara queda relativment aprop, l'Urgell, i ens quedava a 1h i 15', el sostre comarcal és el Tossal gros de Vallbona. 

Una de les premises per tal de fer aquesta aventura que ja vaig explicar en el seu moment, era poder compartir moments amb l'Adrià, encara que fossin de cotxe, més que de muntanya, i avui ha estat l'exemple tipus, on hem estat més estona al cotxe que caminant.

Com ja sabeu, qualsevol excursió es pot fer tan llarga com es vulgui, però de curta ja està dat i benït, i nosaltres hem agafat l'opció curta. El més destacat de l'excursió és l'entorn, molt tranquil, sense veure cap ànima, només hem tingut la presència de molins vent, que a la que t'apropes sents el soroll quan mouen les seve hèlix. 

L'Adrià m'ha explicat que està molt motival amb el moi-tai i que es pren les coses amb "determinació", jo li he dit que hauria d'agafar-se amb determinació els estudis, però ell m'ha aclarit que el dijous passat va fer totes les tasques pendents que tenia de tot el trimestre..., deunido, ara falta constància..., ho hem parlat també. Un dels temes que m'ha parlat, és la d'un lluitador d'aquest esport, i que és molt bo gràcies al seu pare, perquè el portava a la muntanya a entrenar sense obligar-lo, i que el lliutador va seguir els passos fins arribar el que és ara, es nota que l'Adrià l'admira. 

Faig un recull de les fotos que hem fet durant la llarga excursió.


L'Adrià sobrat a la pujada

Els molins de vent

L'Adrià fent postura nº1

L'Adrià fent postura nº2

Foto del cim Tossal gros de Vallbona

Venganssss!!!

El camp de Tarragona

Pessebre que se l'han deixat




El que m'ha fet més il·lusió de l'excursió, és que l'Adrià m'ha dit, papa!,et puc fer una abraçada?!...és per agraïr-te que em portis a la muntanya, tal i com el pare del lluitador portava el seu fill...i de d'això tractala vida, de moments com aquests!

Ens veiem a la propera!