Pedró dels Quatre Batlles(2383) - El Solsonès

Seguim amb ratxa de cims per sobre de 2000mts, i aquesta vegada ha tocat el Pedró dels Quatre Batlles. Aquest cim és un camp de vaques com diria l'amic Aitor i el trajecte des de el Port del Compte fins el cim l'hem fet en gran part per les pistes d'esquí.

Aquesta vegada ha vingut en Dídac, amic de l'Adrià, segons l'Adrià, d'aquells amics que poden quedar molt de tant en tant i és com si t'haguessis vist ahir.

Per fer aquest sostre de El Solsonès hem començat de les pistes del Port del Compte, la idea era pujar pel camí més dret, que sons uns 5km amb un desnivell positiu de +500mts, son dades aproximades que pels muntanyerus és una dada sense interès però quan li expliques a un trail "rana" entra en estat tàntric.

Aquí a la foto els components de l'expedició en el punt de sortida.

S'ha de dir que avui fotia mooolt de fred i vent, però molt. Sort que hem agafat guants, sino hagués estat així haguessim patit molt fort. En aquests casos un trail "rana" portaria tota la botiga Salomon a sobre, es faria una selfie i tornaria al bar, nosaltres al no tenir roba Salomon hem hagut de tirar amunt.

Els amics gaudint de la pujada i troços amb neu, que per aquesta època no és massa habitual. Els de Barcelona ja ens agrada això! :-)

Ja s'intueix que el camí seguit resseguix les pistes del Port del Compte.

Ja ens queda poc més d'1km i aquesta serà de molt la pednent més abrupta. L'Adrià que està molt motivat amb la lluita lliure està focalitzat en muscular tot el cos, les cames no seran menys i aquí disfruta veien come les bagatines que tenia al sortir del cotxe comencen a ser pans de pagès aquestes alçades de la pujada.

Un dels punts positius que té aquest sostre comarcal és que al final te un premi motl preuat i son les vistes que ofereix als 4 vents, la foto següent es veu l'esplanada última abans d'arribar al cim amb el Pedraforca de fons, vista de la vessant Gosolenca.

Metres abans del cim amb vistes a Montserrat.

I per fi el cim, Pedró dels Quatre Batlles, sostre comarcal de El Solsonès!!!!

Quin fred i quin vent que fot aquí adalt, no ens hi hem pogut estar massa estona.

L'Adrià aquests dies està nerviós per una competició de lluita lliure que té el dia 30 de novembre a Barakaldo. Segur que aquesta excursió li haurà anat bé per poder relaxar la ment en un entorn natural i a sobre acompanyat del seu estimat amic Dídac que han pogut parlar de les seves coses.

Ja estic pensant quina serà la propera sortideta!!!

 

Costa Cabirolera (2607) - El Berguedà

No ho hagués dit mai, cim que tenia entre sella i sella i que em donava la sensació que l'Adrià li costaria, i ha estat tot una sorpresa. 

 Aquesta vegada li hem dit a l'Edu, Edu Roig pels qui no el conegueu, perquè ens acompanyi a l'excursió al cim de Costa Cabirolera,...sabia que no podria resistir a la temptació. En un principi havia de venir en Mateu, però per força major no ha pogut venir. 

Anem al gra, aquest cim a apart de ser sotre comarcal, el del Berguedà, és sortre provincial dels camacus, Barcelona, i per aquest moriu fa doblement il·lusió. El cim fa 2604 metres i sortirem de pràcticament 1600 metes, des del pla de les Bassotes. Aquí hi tenim els components de l'expedició: 

Doncs com us explicaba al principi, l'Adrià m'ha sorpès molt en aqusta excursió, primerament el fet que s'hagi aixecat a les 6:15 sense queixar-se, per fer una activitat que no era del seu interès primordial, aquest fet, te més importància del que un a priori un es pugui pensar. L'Adrià és un adolescent i en aquesta etapa passen una transfomació on deixen de ser ells, i el cervell que encara és el dun nen, es posa al cos d'un home. És una etapa on se senten en part el centre del mon...., no vull encetar un meló. 

Tot just sortir del cotxe, el camí ja puja amb bastabnta pendent, hem de pensar que hem de guanyar un km vertical en poc més de 5km, per tant, serà la tònica de l'aventura. Aquí l'Adrià ja ens fa una declaració de principis per demostrar que està fort. 

 Foto de la pujada

Foto del Pedraforca amb l'Adrià i l'Edu des de el coll que ens porta al basant nord.

Foto abans d'arribar al coll

En aquesta edat és imoprtant l'imatge i l'Adrià aprofita per fer una mica de postureo. Foto de l'Adrià mirant l'objectiu.

Foto de postureig d'adolescent.

Fotos del coll.

Aquí ja mostrem el pas que ens portarà a la vall prèvia a la pujada final. En tot moment veurem que tot està molt verd, es nota que aquest any ha estat plujós, sobretot en aquesta zona. 

Foto de la minivall.

Per fi el moment esperat, l'Adrià és tot un campió, ha arribat el primer sense un esforça excessiu,...dins meu tinc el pensament que potser sóc jo que ja m'estic fent gran, però...la realitat és que de ganes de fer coses no me'n falten, qu eno pari la festa!!!....iiieeeppaaaa 

Aquí tenim l'evidència de la gesta: 

Foto del cim.

Fotos de la zona del cim

Haig de confessar que mentres feia cami al cim he estat a punt de llagrimar de l'emoció al poder compartir aquests moments i aquest projecte amb el meu fill. També és just esmentar que m'ha fet molta il·lusió que l'Edu s'hagués afegit en aquest sostre, ja tenim enparaulats 4 cims per any, o eren 12?...huhuhu 

Fotos de la baixada

Jo sempre dic que fins que no has arribat al cotxe no has fet cim, inclus fins que no has arribat a casa sa i estalvi n has fet cim, doncs ja pdem dir que l'hem fet. 

Adrià,...quin any més complicat per tu, moltes decisions gens fàcils de gesionar i obstacles per superar, però tinc plena confiança amb tu, no tinguis por en decidir i no evitis el porblema, recorda que jo estic aquí per recolzar-te. T'estimo! 

PD: No sé perquè poso l'a última frase de, els adolescent d'avui dia només llegeixen continguts de màxim 3 paràgrafs,...comentari de boomer.