dissabte, 5 de setembre del 2020

 Turó d'en Vives - Massís del Montnegre (El Maresme)


Doncs ja tocava tornar a reprendre aquest projecte, després de com està anat aquest 2020, no ha estat fàcil buscar dies per sortir, però ja veieu que sona a excusa...hehehe.


Avui, 5 de setembre del 2020, per fi agafem un altre sostre comarcal, aquesta vegada és a la zona del Maresme, el Massís del Montnegre, desconegut per nosaltres. El turó d'en Vives és el punt més alt d'aquesta comarca i aquest cim el trobarem entre el mar i el Montseny, ho he hagut de mirar al mapa, perquè en tota l'excursió no hem vist ni el mar ni el Montseny, els camins per on hem anat són entremig de roures i faigs i no et deixen veure que hi ha fora del bosc.

Aquesta excursió hem convidat a l'Arnau, amb 14 anys i un 47 de peu, és com una mena de primo de zumosol, però en realitat és el cosí de l'Adrià sense sucs pel mig. També ha vingut el seu pare, el Raul, alies el sr. Enccarregat, s'encarrega de fer els entrepans de l'Arnau i més coses. Òbviament també hi hem assistit l'Adrià, o el mitjanet, tenim un pacte i és que fins que no faci 14 anys mínim serà sent el mitjanet, i jo, que no cal dir res de mi, està tot dit.


Com ha anat l'excursió?

Hem sortit de Molins a les 9:25 per passar a recollir al l'Arnau i el Raul a Mollet, ens venia de pas, i hem arribat a les 10:50 al punt d'inici de l'excursió. El punt de sortida és un parquing abans d'arribar el restaurant Sant Martí de Montnegre. Abans de començar l'excursió l'Arnau ha tret el Fran de la jungla que porta dins i ha agafat amb les mans una serp que hi havia pels voltants, aquí el podeu veure a la foto:


Foto de la serp


Com era previsible tot i que encara no estava escrit perquè formava part del futur, la serp ha fet queixalada amb sol ullal a l'Arnau, i li ha deixat el dit un foradet. Després de valorar la mossegada, hem decidit seguir. 

El camí de pujada al cim és com mostren aquestes fotos:




Camí de pujada cap el Turó d'en Vives

Un pessebre?...aquí ha passat algo sembla.

I uns metres abans del cim:


                                            Adrià i Arnau en mig de les lianes

En poc més d'1h ja erem al cim, tot i pensar que tindríem vistes, no hem pogut veure els voltants, però vaja, ens hem cregut que cap una banda hi havia mar i cap a l'altre el Montseny.

Aquí tenim la prova de que hem fet el sostre comarcal del Maresme:



    Sostre comarcal del Maresme (Turó d'en Vives)

Al cim hem aprofitat per menjar unes galetones i seguir amb la ruta. En comptes de baixar al cotxe directe hem tirat de la literatura ancestral muntanyera per convèncer que féssim la volta més llarga, i els hem convençut, ja hem fet el més dur i ara toca planejar, com si jo en sabes...hohohohuhuhu, però com que en el fons saben que és bo per ells, s'han deixat convèncer.

Ara ens dirigim cap al coll d'en Tona, passant pel Turó de la feixa, Turó Gros i Turó de Santa Maria de Montnegre, he hagut de llegir al mapa que eren turons perquè des del camí es veuen arbres i poca cosa més, però hem fet acte de fe.

No ho he dit, però avui el tema de conversa la monopolitzada l'Adrià per parlar de CSP, l'Adrià és un expert, a mi no em pregunteu per què encara no tinc clar que és, tot i que l'Adrià s'esforça en explicar-m'ho, però sóc jo. També m'ha dit que em farà una camiseta de roblox que posi "I like climbing" i una ombra d'un senyor escalant. Que maco :-). L'Arnau ens ha explicat que està "on fire" amb la pesca, ens ha fet una màster class del que és pescar i la tecnologia relacionada, ens ha convidat a anar l'endemà a l'estany de Banyoles, però jo li he dit que sóc més de caçar óssos amb les mans.

Al coll d'en Tona hem dinat, hi havia un silenci absolut, no hi havia gens de vent, tranquil·litat que només trobes a la natura, que convida a respirar fondo i recordar-nos d'on venim, i no parlo del cotxe!. 

Dinats i amb la migdiada pendent, hem anat perdent alçada per anar a buscar el cotxe, ja n'hem tingut prou i la ferida de l'Arnau no ens deixa tranquils, ara toca 1 horeta més fins al cotxe.

El camí de baixada s'ha fet prou de pressa:


                                l'Adrià està pensant amb la migdiada que farà al cotxe.


Quan hem arribat al cotxe hem anat directes cap a Mollet per portar a l'Arnau al metge. Finalment el diagnòstic és que li ha picat un escurçó (vívora ocicuda), ara està ingressat sota control, fent-li analítiques abans no li posin l'antídot, i haurà d'estar sota vigilància de 24h a 48h. Crec que avui tots hem après una lliçó. 

Fins la propera!!!

marc