Grony de l'Oller (Moianès)

5 de setembre de 2021

Ja comença a ser un clàssic que el Marc; home pacient, vagi darrere el Mitjanetis (Adrià) per seguir aquest llarg camí, emocionant pel Marc, més aviat avorridot o de "boomer"* pel Mitjanetis. I és que..., que seria la vida sense una mica d'emoció com fer un sostre comarcal amb els qui més estimes!?...eh!?...eh!?

*boomer: Bàsicament persona que no sap el que significa boomer i que diu allò de que... "lo d'abans era millor", perquè el que hi ha ara no ho entén.

Aquesta vegada en Marc; home encara pacient, veien el percal per convèncer al Mitjanetis a fer la gran fita, demana al Pere; home feliç, a què els acompanyi. El Pere com que és home de muntanya i de bolets, no podrà declinar l'oferta. Per tal d'assegurar el tanto, el Marc portarà la Minoush i la Nit, 2 gosses més aviat petitones, la Zipi i Zape de la Garriga.

Un cop el Marc ja ho te tot preparat per començar la gran excursió, el Mitjanetis diu que no hi vol anar, que perquè hi ha d'anar!?. Un moment!... potser el lector hauria de saber que el Mitjanetis és un nen de 12 anys, tréieu valtros mateixos les deduccions pertinents... Doncs, la discussió segueix en peu i cada vegada els arguments per convèncer a l'Adrià es van exhaurint al mateix temps que desespera al Marc. El Marc, home a vegades no tant pacient, acaba mig obligant a l'Adrià anar-hi. El Marc espera que algun dia el Mitjanetis, nen en plena transformació, acabi valorant aquestes excursions, de mentre haurà d'anar picant pedra.

Després de tota la parrafada per començar l'inici de l'excursió, queden a les 9:30 i ja es passen 10' que havien d'estar amb el Pere; home feliç i puntual, ... sort que és també un home comprensiu.

L'excursió la inicien al poble de l'Estany, on deixaran el cotxe al costat d'unes cases apartades. 

En aquesta foto es veu l'inici de la pista que els portarà al cim.

Durant l'excursió l'Adrià els explica, sobretot al Pere, a quin jocs juga a l'ordinador i és que li agrada molt,...massa!?...és una pregunta que es fa sovint el Marc.

En realitat és una excursió molt curta i en pocs kms arriben al cim. La veritat que un no se n'adona que n'és un, no te cap indicació que han fet el cim, però ells estan convençuts que si...hihihi

Les fotos del sostre comarcal:

El Marc proposa allargar la volta, ja que ha estat "moc de gall d'indi", l'Adrià s'hi oposa fermament, diu que està cansat!...vaja...però al ser menor d'edat no te dret a vot...vaja, vaja!, per tant, segueixen la volta amb el vist-i-plau del Pere. Seguint la tornada es topen amb una ermita i un mirador vistes cap al pirineu, on veuran el Puigmal...mmmm...sostre comarcal!!!! pense el Marc... ja arribarà.

I l'ermita:

Ara si que toca tornar al cotxe, han complert l'objectiu i no és més que poder gaudir compartint temps amb els qui més estimes i a sobre en un entorn immillorable com és el nostre entorn natural. Per cert, no a l'amplicaió de l'earoport del Prat!

Fins la propera!!!!

 

Puig de la Mola – Serralada prelitoral (Vallès Occidental)

21 de març de 2021



He decidit que ja n’hi ha prou, que ja toca sortir de la comarca. I que ho faré acompanyat no només amb l’Adrià, sinó que amb la resta de la família Caus-Cortell, que no en son pocs. Però sembla ser que no serem els únics que haurem tingut la mateixa idea, serà que coincideix amb l’obertura de fronteres comarcals?...

Hem quedat a les 10:00, i és que avui és diumenge, hora “dominguera”, al camí dels monjos. És el camí que agafen els ases per pujar el menjar al restaurant,…al terra hi ha les proves que així ho indiquen.

El recorregut que agafarem per pujar a la Mola és el següent:

Sense masses entrebancs comencem la caminada, fa bon dia i el dia promet una excursió agradable. I ja es veu a la cara dels components de l’expedició,...les ganes, la predisposició...i és que avui ens menjarem el món!!!.

Seguim el camí ombrívol, entre pins, alzines i cagades.

Iep!...gireu-vos que faig la foto!

Quan portem uns 20’ ja veiem unes vistes des d’un mirador natural on podem veure el Montseny, ca la Montse, també podem veure la major part del pobles del Vallès Occidental i ens agradaria veure Mallorca, però el dia no és prou clar.

En aquest punt ens adracem directes a la Mola i podrem veure quasibé en tot moment el nostre objectiu, on hi ha un monestir i un restaurant.


Durant aquest troç aprofitem per parlar l’Adrià i jo sobre el seu temps de dedicació d’oci als jocs que té instal·lats al portàtil, i és que troba injust la restricció horària que li hem imposat, jo en canvi trobo que és massa temps el que li dedica. Serà coses de generacions?...ell diu que sóc un “boomer”, jo pensava que era un tio jove i estava a la “onda”...a vegades em dona la sensació que el canvi generacional entre pare-fill ara és molt més gran que fa 30 anys...

Amb una mica de queixes comprensives de cansament, seguim fent la pujadeta.

Mirades on no calen paraules:

Però un dels objectius d’aquestes excursions és interioritzar que hi ha coses que costen un esforç per arribar al final. I per molt que ens costi, aprendrem a treure les forces d’on calgui per superar aquest cansament i poder arribar a l’objectiu final. Aquesta vegada serà un cim, però demà potser és un altre cosa...la gràcia de la vida.

Aquesta foto m’agrada perquè l’Adrià a fet un esforç per aconseguir l’objectiu. Li ha costat, s’ha cansat i ha arribat al final. I és quan ens costa més aconseguir la nostra fita més l’assaborim i més ens queda marcada dins nostre. Segur que l’Adrià s’enrecordarà durant molt de temps!...i sinó, aquí tenim aquest blog perquè ho pugui llegir...hehehe.

Aquí tenim les proves de que hem fet el cim tota la família Caus-Cortell:

Un cop hem aconseguit desfarem el camí pel mateix lloc.

Ha estat una excursió xula, ja que és díficil trobar-nos tota la família i a més quan ma mare va fer 70 anys ahir 20 de març. Per molts anys mama!