Seguim amb ratxa de cims per sobre de 2000mts, i aquesta vegada ha tocat el Pedró dels Quatre Batlles. Aquest cim és un camp de vaques com diria l'amic Aitor i el trajecte des de el Port del Compte fins el cim l'hem fet en gran part per les pistes d'esquí.
Aquesta vegada ha vingut en Dídac, amic de l'Adrià, segons l'Adrià, d'aquells amics que poden quedar molt de tant en tant i és com si t'haguessis vist ahir.
Per fer aquest sostre de El Solsonès hem començat de les pistes del Port del Compte, la idea era pujar pel camí més dret, que sons uns 5km amb un desnivell positiu de +500mts, son dades aproximades que pels muntanyerus és una dada sense interès però quan li expliques a un trail "rana" entra en estat tàntric.
Aquí a la foto els components de l'expedició en el punt de sortida.
S'ha de dir que avui fotia mooolt de fred i vent, però molt. Sort que hem agafat guants, sino hagués estat així haguessim patit molt fort. En aquests casos un trail "rana" portaria tota la botiga Salomon a sobre, es faria una selfie i tornaria al bar, nosaltres al no tenir roba Salomon hem hagut de tirar amunt.
Els amics gaudint de la pujada i troços amb neu, que per aquesta època no és massa habitual. Els de Barcelona ja ens agrada això! :-)
Ja s'intueix que el camí seguit resseguix les pistes del Port del Compte.
Ja ens queda poc més d'1km i aquesta serà de molt la pednent més abrupta. L'Adrià que està molt motivat amb la lluita lliure està focalitzat en muscular tot el cos, les cames no seran menys i aquí disfruta veien come les bagatines que tenia al sortir del cotxe comencen a ser pans de pagès aquestes alçades de la pujada.
Un dels punts positius que té aquest sostre comarcal és que al final te un premi motl preuat i son les vistes que ofereix als 4 vents, la foto següent es veu l'esplanada última abans d'arribar al cim amb el Pedraforca de fons, vista de la vessant Gosolenca.
Metres abans del cim amb vistes a Montserrat.
I per fi el cim, Pedró dels Quatre Batlles, sostre comarcal de El Solsonès!!!!
Quin fred i quin vent que fot aquí adalt, no ens hi hem pogut estar massa estona.
L'Adrià aquests dies està nerviós per una competició de lluita lliure que té el dia 30 de novembre a Barakaldo. Segur que aquesta excursió li haurà anat bé per poder relaxar la ment en un entorn natural i a sobre acompanyat del seu estimat amic Dídac que han pogut parlar de les seves coses.
Ja estic pensant quina serà la propera sortideta!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada