Tossal de la Torreta(1676) - La Noguera

10 de Maig de 2026

Aquest sostre li tinc especial carinyo, i no pel cim en si, sino per on està situat, sobre el Montsec entre Vilanova de Meià i Rúbies, poble abandonat. I és que si t'agrada escalar, t'hi podries quedar a viure i ben feliç que series.

Però, nosaltres avui hem vingut a seguir amb el nostre objectiu de fer tots els sostres comarclas en 10 anys, tenint en compte que vam començar el 6 de desembre del 2019, que jo feia 44 anys, doncs no ens que massa temps, sobretot que només portem la meitat, però l'Adrià està motivat i s'ha d'aprofitar...hehehe

Fa il·lusió paralr un dilluns amb l'Adrià per dir-li si vol fer un sostre comarcal pel diumenge i que et digui que si, és un bon regal.

Aquesta vegada vindrà el Dídac, bon amic de l'Adrià i xarrera que tindran en tota l'excursió.

Pel que fa l'excursió l'hem començada per la vessant nord del Montsec sortint de Vilanova de Meià i tirant cap a Llimiana. Passat Vilanova de Meià veus la impresionant paret de la Roca dels arcs,...mentres miro vaig resseguint les vies fetes,...Navarro, Tàrrega, Joan Freixenet, Wild Plant, Lleida, Montse Pueyo, la via del quatre,...i les que m'agradaria fer..., però això ja vindrà, parentesis fet, seguim amb lo nostre. Agafem una pista durant 2km i per evitar no emmerdar-nos massa aparquem i comencem a caminar, fins al cim seran uns 6km de pujda soft.

Aquí veiem la parella xerrant:

La pujada és bona estona per pista i de tan en tan agafes algun corriolet.

Sempre que venia per la zona anava a la cara sud i estava molt intrigat de com seria la cara nord, i m'ha soprès veure les vistes d'aquest vessant, el Pallars és molt maco des d'aqui. Hem pogut reconèixer les parets de sopeira i l'Aneto. 

Vistes al Pallars:

Arribant al cim, allà al final s'insinua el sostre de La Noguera:

Cim fet, ha estat relativament ràpid i distret de fer.

L'evidència del sostre comarcal:

Un cop al cim, ens hem menjat uns entrepans boníssims. El del Dídac i meu, de formatge amb bacó i el de l'Adrià de carn picada, no comment.

Que seria passar per Vilanova de Meià sense parar al bar Cirera.

Darrera meu la foto de la roca dels arcs amb totes les vies dibuixades. 

Sostre comarcal molt recomanable, potser fer una circular passant per Rúbies segur que ha de ser encara més bona!...six seven!!!

Fins la propera!!!!...uuueeeee

 

 

Tossal de la Baltasana(1202) - El Baix Camp i La Conca de Barberà. Punta del Curull(1022) - Les Garrigues

Tossal de la Baltasana(1202) - El Baix Camp i La Conca de Barberà

Estem en una època trista i fosca i em sento indignat, que fàcil decidir fer una guerra quan és fora del teu pati i quan els qui van a primera fila no son els qui la busquen...

Pensava que això de les guerres anava de caiguda, però quan la industria de l'armament necessita pasta, costa 0 en buscar finançament.

Una de les conseqüències a part de le vides de molts innocents és la pujada del combustible, és per això que avui hem buscat fer 3 sotre comarcals en el mateix viatge.

 

Te una mica de trampa l'asuntu, i és que un d'ells, el Tossal de la Baltasana és sotre comarcal compartit entre el Baix Camp i el La Conca de Barberà, això de sostres compartits ja se'ns ha acabat, i l'altre sostre comarcal és a pocs kms, que és la Punta del Curull, sostre de les Garrigues.

Doncs hem passat pocs km més enllà de Vilanova de Prades, bonic poble de la contrada.

En un dels revolts de la carretera hem deixat el cotxe, on hi havia parquing de terra i hem començat l'excursió.

Aquesta vegada ens han aconmpanyat la Lorena i l'Àlec, que ja son uns habituals dels sotres comarcals.

Inici des del parquing:

Els Caus

Lorena i Àlec

Aquesta excursió la pots fer tan llarga com vulguis i tan curta com l'hem feta nosaltres, crec que des de el cotxe fins al cim no eren més de 2.5Km, l'Adrià s'ha avorrit, necessita més canya, em diu que vol fer excursions on estem tan alts que no hi hagi arbres perquè s'assembla al Daguestan, coses seves, allà crec que te un ídol de lluita lliure.

En realitat no parava de riure ell i l'Àlec.

Pista de teraa direcció el cim

Roureda rere nostre

L'Únic desnivell per posar els glutis a to, han estat els últims 200mts.Meh!!!

Apretan glutis mentre xerraven

I aquí tenim el sostre comarcalTossal de la Baltasana. Crec que aquest cim me n'havia parlat un company de feina, l'Andreu que és de la zona del Baix Camp.

Com la majoria de vegades la gràcia dels cims és tenir unes vistes osgàsmiques, en aquest cas del camp de Tarragona i de la Mussara.

La baixada l'hem seguida pel camí ampla de pujada per variar una mica.

Punta del Curull(1022) - Les Garrigues

Aquest sostre queda molt aprop de Vilanova de Prades, nosaltres hem aparcat aprop del càmping i hem pujat cap a les parets del centre, on hi ha una debilitat en tota la cinglera per arribar a l'altipla de dalt.

Mentres pujàvem els ulls se'm anaven cap a les parets i pensava lo bé que m'ho passaria escalant per aquí. De fet l'Adrià i jo ja vam venir a Vilanoa de Prades als voltants del 2018 amb una sortida que feia el centre excursionista de Molins per escalar, segurament vam passar molt aprop del sotre comarcal aquell dia.

La Lorena fa cara de dir-me que aquest parell ja te gana, només pensen en proteina

Pujada per algun corriol típc d'aproximacins a les parets per ser escalades.

...i de seguida ja tenim el sostre comarcal de les Garrigues, no em pesava pas que les Garrigues baixessin tan al sud, comarca rica de paissatge.

L'Adrià fent-se l'interessant

Aquest parell sempre que s'ajunten no paren de riure,...i que no pari!

Tot i que al foto es veu un dia espectacular, és dels pocs llocs de tota Catalunya que feia bo.

Hem triumfat, i és que: Qui no arrisca, no pisca!

Fins la propera!

Pedró dels Quatre Batlles(2383) - El Solsonès

Seguim amb ratxa de cims per sobre de 2000mts, i aquesta vegada ha tocat el Pedró dels Quatre Batlles. Aquest cim és un camp de vaques com diria l'amic Aitor i el trajecte des de el Port del Compte fins el cim l'hem fet en gran part per les pistes d'esquí.

Aquesta vegada ha vingut en Dídac, amic de l'Adrià, segons l'Adrià, d'aquells amics que poden quedar molt de tant en tant i és com si t'haguessis vist ahir.

Per fer aquest sostre de El Solsonès hem començat de les pistes del Port del Compte, la idea era pujar pel camí més dret, que sons uns 5km amb un desnivell positiu de +500mts, son dades aproximades que pels muntanyerus és una dada sense interès però quan li expliques a un trail "rana" entra en estat tàntric.

Aquí a la foto els components de l'expedició en el punt de sortida.

S'ha de dir que avui fotia mooolt de fred i vent, però molt. Sort que hem agafat guants, sino hagués estat així haguessim patit molt fort. En aquests casos un trail "rana" portaria tota la botiga Salomon a sobre, es faria una selfie i tornaria al bar, nosaltres al no tenir roba Salomon hem hagut de tirar amunt.

Els amics gaudint de la pujada i troços amb neu, que per aquesta època no és massa habitual. Els de Barcelona ja ens agrada això! :-)

Ja s'intueix que el camí seguit resseguix les pistes del Port del Compte.

Ja ens queda poc més d'1km i aquesta serà de molt la pednent més abrupta. L'Adrià que està molt motivat amb la lluita lliure està focalitzat en muscular tot el cos, les cames no seran menys i aquí disfruta veien come les bagatines que tenia al sortir del cotxe comencen a ser pans de pagès aquestes alçades de la pujada.

Un dels punts positius que té aquest sostre comarcal és que al final te un premi motl preuat i son les vistes que ofereix als 4 vents, la foto següent es veu l'esplanada última abans d'arribar al cim amb el Pedraforca de fons, vista de la vessant Gosolenca.

Metres abans del cim amb vistes a Montserrat.

I per fi el cim, Pedró dels Quatre Batlles, sostre comarcal de El Solsonès!!!!

Quin fred i quin vent que fot aquí adalt, no ens hi hem pogut estar massa estona.

L'Adrià aquests dies està nerviós per una competició de lluita lliure que té el dia 30 de novembre a Barakaldo. Segur que aquesta excursió li haurà anat bé per poder relaxar la ment en un entorn natural i a sobre acompanyat del seu estimat amic Dídac que han pogut parlar de les seves coses.

Ja estic pensant quina serà la propera sortideta!!!

 

Costa Cabirolera (2607) - El Berguedà

No ho hagués dit mai, cim que tenia entre sella i sella i que em donava la sensació que l'Adrià li costaria, i ha estat tot una sorpresa. 

 Aquesta vegada li hem dit a l'Edu, Edu Roig pels qui no el conegueu, perquè ens acompanyi a l'excursió al cim de Costa Cabirolera,...sabia que no podria resistir a la temptació. En un principi havia de venir en Mateu, però per força major no ha pogut venir. 

Anem al gra, aquest cim a apart de ser sotre comarcal, el del Berguedà, és sortre provincial dels camacus, Barcelona, i per aquest moriu fa doblement il·lusió. El cim fa 2604 metres i sortirem de pràcticament 1600 metes, des del pla de les Bassotes. Aquí hi tenim els components de l'expedició: 

Doncs com us explicaba al principi, l'Adrià m'ha sorpès molt en aqusta excursió, primerament el fet que s'hagi aixecat a les 6:15 sense queixar-se, per fer una activitat que no era del seu interès primordial, aquest fet, te més importància del que un a priori un es pugui pensar. L'Adrià és un adolescent i en aquesta etapa passen una transfomació on deixen de ser ells, i el cervell que encara és el dun nen, es posa al cos d'un home. És una etapa on se senten en part el centre del mon...., no vull encetar un meló. 

Tot just sortir del cotxe, el camí ja puja amb bastabnta pendent, hem de pensar que hem de guanyar un km vertical en poc més de 5km, per tant, serà la tònica de l'aventura. Aquí l'Adrià ja ens fa una declaració de principis per demostrar que està fort. 

 Foto de la pujada

Foto del Pedraforca amb l'Adrià i l'Edu des de el coll que ens porta al basant nord.

Foto abans d'arribar al coll

En aquesta edat és imoprtant l'imatge i l'Adrià aprofita per fer una mica de postureo. Foto de l'Adrià mirant l'objectiu.

Foto de postureig d'adolescent.

Fotos del coll.

Aquí ja mostrem el pas que ens portarà a la vall prèvia a la pujada final. En tot moment veurem que tot està molt verd, es nota que aquest any ha estat plujós, sobretot en aquesta zona. 

Foto de la minivall.

Per fi el moment esperat, l'Adrià és tot un campió, ha arribat el primer sense un esforça excessiu,...dins meu tinc el pensament que potser sóc jo que ja m'estic fent gran, però...la realitat és que de ganes de fer coses no me'n falten, qu eno pari la festa!!!....iiieeeppaaaa 

Aquí tenim l'evidència de la gesta: 

Foto del cim.

Fotos de la zona del cim

Haig de confessar que mentres feia cami al cim he estat a punt de llagrimar de l'emoció al poder compartir aquests moments i aquest projecte amb el meu fill. També és just esmentar que m'ha fet molta il·lusió que l'Edu s'hagués afegit en aquest sostre, ja tenim enparaulats 4 cims per any, o eren 12?...huhuhu 

Fotos de la baixada

Jo sempre dic que fins que no has arribat al cotxe no has fet cim, inclus fins que no has arribat a casa sa i estalvi n has fet cim, doncs ja pdem dir que l'hem fet. 

Adrià,...quin any més complicat per tu, moltes decisions gens fàcils de gesionar i obstacles per superar, però tinc plena confiança amb tu, no tinguis por en decidir i no evitis el porblema, recorda que jo estic aquí per recolzar-te. T'estimo! 

PD: No sé perquè poso l'a última frase de, els adolescent d'avui dia només llegeixen continguts de màxim 3 paràgrafs,...comentari de boomer.