Puig de la Mola – Massís del Garraf (El Garraf) 

8 de desembre del 2020

Amb aquest ja en son 3!...doncs si, com que aquest any està essent una mica “rarot” i no podem sortir tan com voldríem, acabem fent avui una excursió que teníem planejada fer-la el setembre, el sr.COVID-19 ens ha dit que millor la féssim avui.

 Com que avui era un dia fred i ventós, hem portat reforços per tal de despistar el personal no adult. Aquesta vegada ens han acompanyat, en Roc, amic inseparable de l’Adrià, en Guiu, germà d’en Roc, en Marc, amic d’en Guiu i en Jordi, pare de l’amic del germà de l’amic de l’Adrià, que per cert!, treballem junts.

                                    Aquí tenim En Roc, Guiu, Marc i Adrià.

L’Excursió l’hem començada des d’Olesa de Bonesvalls, poble el bell mig del parc del Garraf i que encara no havia trepitjat.

Com que som uns “Sunday’s troupe”, comencem a caminar a les 10:30 aprox. des de l’ajuntament i ja anem veiem que la meteorologia no ens acompanyarà.

La primera part del camí serà un corriol que segueix una rierada que deixarem aviat per seguir el GR-5 que ens portarà a l’avenc esquerre.

                                              El corriol que trobem un cop deixem la rierada.

Durant aquests passos ja s’aniran conformant els grups, Adrià amb en Roc, Guiu amb en Marc, i Jordi amb mi. Els temes de xerrada per cada grup han estat ben diferents.

Per tal de no perdre’ns ens hem deixat guiar pel GPS del mòbil, encara que el camí està senyalitzat.

En poc més de 45’ hem arribat a l’avenc de l’esquerre, un foradot a terra de 3mts de diàmetre que no es veu el fons, però hem vist unes argolles per poder rapelar per si tens curiositat.

Avenc esquerre, amb unes argolles a l'entrada per poder rapelar.

Darrera tenen l'avenc.

A partir d’aquí hi hagut una mica de crisi i és que l’Adrià, mitjanet pels més propers, s’ha resignat a seguir. Ha tret el seu geni, copyright Adrià. El geni de l’Adrià es rebel·la sovint per qüestionar el que sigui...esperem que aquest geni no el perdi! li dona personalitat.

Ara comença una pujada de poc més d’1km però on es concentra tot el desnivell positiu que trobarem en aquest trajecte per guanyar el cim.

Pujada que ens porta directes al cim.

A 300mts d’arribar el cim, l’Adrià ha parat per agafar les últimes forces, i és que no està acostumat a fer tantes pujades, encara que quan va escola hagi de fer una bona pujada.

Un cop al cim han decidit jugar a cuit i amagar, o sigui que el cansament previ de la pujada li ha passat ràpid, coses de nens?!...com que feia fred i vent, hem anat per feina, hem menjat, hem fet les fotos de rigor i hem desfet el camí. 

                                     

                                     Cim amb bones vistes del parc del Garraf.

                                      Ja hem fet el cim del Puig de la Mola (533mts).

En un principi volíem fer una circular, però m’he quedat sense bateria i no portava cap mapa, com que la gana estrenyia hem decidit desfer el camí i no aventurar-nos quan tens nens famèlics.

                                     

                                    Baixada, això ja és més divertit!!!.

El camí ha estat prou ràpid, i amb la xerrera hem arribat al cotxe com si res. Amb aquest fred i aquesta excursió ens mereixem un bo àpat!.

La única foto on sortim tots els components de l'expedició.

Ara ja toca gaudir de les festes de Nadal!!!....Ens veiem aviat! :-)

 

 

 Turó d'en Vives - Massís del Montnegre (El Maresme)

Doncs ja tocava tornar a reprendre aquest projecte, després de com està anat aquest 2020, no ha estat fàcil buscar dies per sortir, però ja veieu que sona a excusa...hehehe.

Avui, 5 de setembre del 2020, per fi agafem un altre sostre comarcal, aquesta vegada és a la zona del Maresme, el Massís del Montnegre, desconegut per nosaltres. El turó d'en Vives és el punt més alt d'aquesta comarca i aquest cim el trobarem entre el mar i el Montseny, ho he hagut de mirar al mapa, perquè en tota l'excursió no hem vist ni el mar ni el Montseny, els camins per on hem anat són entremig de roures i faigs i no et deixen veure que hi ha fora del bosc.

Aquesta excursió hem convidat a l'Arnau, amb 14 anys i un 47 de peu, és com una mena de primo de zumosol, però en realitat és el cosí de l'Adrià sense sucs pel mig. També ha vingut el seu pare, el Raul, alies el sr. Enccarregat, s'encarrega de fer els entrepans de l'Arnau i més coses. Òbviament també hi hem assistit l'Adrià, o el mitjanet, tenim un pacte i és que fins que no faci 14 anys mínim serà sent el mitjanet, i jo, que no cal dir res de mi, està tot dit.

Com ha anat l'excursió?

Hem sortit de Molins a les 9:25 per passar a recollir al l'Arnau i el Raul a Mollet, ens venia de pas, i hem arribat a les 10:50 al punt d'inici de l'excursió. El punt de sortida és un parquing abans d'arribar el restaurant Sant Martí de Montnegre. Abans de començar l'excursió l'Arnau ha tret el Fran de la jungla que porta dins i ha agafat amb les mans una serp que hi havia pels voltants, aquí el podeu veure a la foto:

Foto de la serp

Com era previsible tot i que encara no estava escrit perquè formava part del futur, la serp ha fet queixalada amb sol ullal a l'Arnau, i li ha deixat el dit un foradet. Després de valorar la mossegada, hem decidit seguir. 

El camí de pujada al cim és com mostren aquestes fotos:

Camí de pujada cap el Turó d'en Vives

Un pessebre?...aquí ha passat algo sembla.

I uns metres abans del cim:

                                            Adrià i Arnau en mig de les lianes

En poc més d'1h ja erem al cim, tot i pensar que tindríem vistes, no hem pogut veure els voltants, però vaja, ens hem cregut que cap una banda hi havia mar i cap a l'altre el Montseny.

Aquí tenim la prova de que hem fet el sostre comarcal del Maresme:

    Sostre comarcal del Maresme (Turó d'en Vives)

Al cim hem aprofitat per menjar unes galetones i seguir amb la ruta. En comptes de baixar al cotxe directe hem tirat de la literatura ancestral muntanyera per convèncer que féssim la volta més llarga, i els hem convençut, ja hem fet el més dur i ara toca planejar, com si jo en sabes...hohohohuhuhu, però com que en el fons saben que és bo per ells, s'han deixat convèncer.

Ara ens dirigim cap al coll d'en Tona, passant pel Turó de la feixa, Turó Gros i Turó de Santa Maria de Montnegre, he hagut de llegir al mapa que eren turons perquè des del camí es veuen arbres i poca cosa més, però hem fet acte de fe.

No ho he dit, però avui el tema de conversa la monopolitzada l'Adrià per parlar de CSP, l'Adrià és un expert, a mi no em pregunteu per què encara no tinc clar que és, tot i que l'Adrià s'esforça en explicar-m'ho, però sóc jo. També m'ha dit que em farà una camiseta de roblox que posi "I like climbing" i una ombra d'un senyor escalant. Que maco :-). L'Arnau ens ha explicat que està "on fire" amb la pesca, ens ha fet una màster class del que és pescar i la tecnologia relacionada, ens ha convidat a anar l'endemà a l'estany de Banyoles, però jo li he dit que sóc més de caçar óssos amb les mans.

Al coll d'en Tona hem dinat, hi havia un silenci absolut, no hi havia gens de vent, tranquil·litat que només trobes a la natura, que convida a respirar fondo i recordar-nos d'on venim, i no parlo del cotxe!. 

Dinats i amb la migdiada pendent, hem anat perdent alçada per anar a buscar el cotxe, ja n'hem tingut prou i la ferida de l'Arnau no ens deixa tranquils, ara toca 1 horeta més fins al cotxe.

El camí de baixada s'ha fet prou de pressa:

                                l'Adrià està pensant amb la migdiada que farà al cotxe.

Quan hem arribat al cotxe hem anat directes cap a Mollet per portar a l'Arnau al metge. Finalment el diagnòstic és que li ha picat un escurçó (vívora ocicuda), ara està ingressat sota control, fent-li analítiques abans no li posin l'antídot, i haurà d'estar sota vigilància de 24h a 48h. Crec que avui tots hem après una lliçó. 

Fins la propera!!!

marc