Albarda Castellana - Massis de Montserrat (Baix Llobregat)
Aquesta vegada el sr. encarregat ha deixat les botes de pescar per les botes de muntanya, i és que quan se li proposa un sostre comarcal, no pot dir que no, ell sempre va pel "lado más bestia de la vida".
Feia temps que el Marc tenia ganes de fer aquest sostre amb l'Adrià, ja que és el punt més alt del "Baix Llo". Diversos motius s'afegien aquesta caminada, un bon desnivell positiu, bones vistes de les agulles centrals de ca la Montse, i com no,...poder disfrutar del mitjanetis!
Com va sent habitual, cada vegada el Marc li costa més convèncer a l'Adrià de fer l'excursió, però encara té recursos sota la màniga, és un gat vell pel que l'interessa, i ha fet servir el vell truc d'avisar els Lopez, tiet i cosí de l'Adria. El Marc ha quedat sorpès, que ara per parlar amb l'Arnau, cosí de l'Adrià, ha d'inclinar el cap 5º més amunt, ell ja fa 1'95, i el Marc va de baixada...
Tot i que el temps no acompanya, l'excursió ha començat des de Vinyanova (Collbató), i ha pujat pel camí dels monjos. Al començament hi ha un tram que planeja, 1km aproximadament i a partir d'aquí la pendent va augmentant, aquet pendent ja no la deixaran fins al cim.
Aquí encara no sabien que els hi esperava!...huhuhuhu
Durant la pujada han descansat a moments. S'ha de dir que la roca estava una mica molla de la boira pixanera.
Primer descanas merescut.
En aquesta caminada l'Adrià ha explicat que fa uns mesos que fa atletisme, i ha volgut demostrar la seva form física d'un principi portant un ritme infernal. Com no, l'Arnau l'ha seguit.
L'expresió de la cara ja ens insinua que aquest sostre serà dur.
L'Arnau explicava a la resta que juga a Basket i s'ho pren molt en serio, de fet, comentava que per la tarda aniria al gimnas. No hi ha res com ser jove!!! :-O
El batalló veterà.
La pujada al cim queda a l'esquerra del canal de l'Oca, i passa molt aprop del començament d'aquesta canal, a l'iici de la canal hi trobaran l'agulla "cajoleta"...obviament, escalable! A la següent foto es veu entre mig de la boira.
La Cajoleta, l'Adrià i l'Arnau.
...s'ha de dir que hi va haver uns moments de tira-se enrera, a falta de 500 mteres i de pujada, l'Adrià es va asseure i va dir que prou, que no volia seguir, però en el fons sabia que ho faria, només calia treure la motxilla del cansansi, la mandra, el fred,...i un cop es va treure tot aquest pes, es fa sentir amb prou força per aconseguir allò que s'havien proposat. La cultura de l'esforç ens pot anar bé per això i moltes més coses, aconseguir el que ens proposem per molt dificil que sigui.
l'Adrià sense la motxilla!!! ;-)
I és que aquest cim tenia preparades més adversitats...una mica de grimpada lateral.
El sr.encarregat escalant en travessa.
El cim no va poder pujar la Minoush, i es va quedar fen guardia a 70mts. Però la van tenir present quen van fer el sostre comarcal.
La Minoush fent guardia.
Uuuueeeee...sostre aconseguit!!!
I de gota en gota s'omple la bota. Aquesta vegada un sostre ben merescut, amb un desnivell positiu de quasibé 700mts. Sostre comarcal del Baix Llobregat, Albrada Castellana, aconseguit.
La intenció era pujar una miqueta més per fer el Sant Jeroni, que coincideix que és sostre comarcal de 2 comarques, però tenien ganes de baixar!!!...un altre dia serà! :-)
El track del'excursió ha és el següent:
Anada i tornada pel mateix lloc.
PD: Dies posteriors a l'excursió el Marc es va enterar que l'arnau va anar al gimnas per la tarda, es veu que hi tenen jacuzzi.
