Grony de l'Oller (Moianès)

5 de setembre de 2021

Ja comença a ser un clàssic que el Marc; home pacient, vagi darrere el Mitjanetis (Adrià) per seguir aquest llarg camí, emocionant pel Marc, més aviat avorridot o de "boomer"* pel Mitjanetis. I és que..., que seria la vida sense una mica d'emoció com fer un sostre comarcal amb els qui més estimes!?...eh!?...eh!?

*boomer: Bàsicament persona que no sap el que significa boomer i que diu allò de que... "lo d'abans era millor", perquè el que hi ha ara no ho entén.

Aquesta vegada en Marc; home encara pacient, veien el percal per convèncer al Mitjanetis a fer la gran fita, demana al Pere; home feliç, a què els acompanyi. El Pere com que és home de muntanya i de bolets, no podrà declinar l'oferta. Per tal d'assegurar el tanto, el Marc portarà la Minoush i la Nit, 2 gosses més aviat petitones, la Zipi i Zape de la Garriga.

Un cop el Marc ja ho te tot preparat per començar la gran excursió, el Mitjanetis diu que no hi vol anar, que perquè hi ha d'anar!?. Un moment!... potser el lector hauria de saber que el Mitjanetis és un nen de 12 anys, tréieu valtros mateixos les deduccions pertinents... Doncs, la discussió segueix en peu i cada vegada els arguments per convèncer a l'Adrià es van exhaurint al mateix temps que desespera al Marc. El Marc, home a vegades no tant pacient, acaba mig obligant a l'Adrià anar-hi. El Marc espera que algun dia el Mitjanetis, nen en plena transformació, acabi valorant aquestes excursions, de mentre haurà d'anar picant pedra.

Després de tota la parrafada per començar l'inici de l'excursió, queden a les 9:30 i ja es passen 10' que havien d'estar amb el Pere; home feliç i puntual, ... sort que és també un home comprensiu.

L'excursió la inicien al poble de l'Estany, on deixaran el cotxe al costat d'unes cases apartades. 

En aquesta foto es veu l'inici de la pista que els portarà al cim.

Durant l'excursió l'Adrià els explica, sobretot al Pere, a quin jocs juga a l'ordinador i és que li agrada molt,...massa!?...és una pregunta que es fa sovint el Marc.

En realitat és una excursió molt curta i en pocs kms arriben al cim. La veritat que un no se n'adona que n'és un, no te cap indicació que han fet el cim, però ells estan convençuts que si...hihihi

Les fotos del sostre comarcal:

El Marc proposa allargar la volta, ja que ha estat "moc de gall d'indi", l'Adrià s'hi oposa fermament, diu que està cansat!...vaja...però al ser menor d'edat no te dret a vot...vaja, vaja!, per tant, segueixen la volta amb el vist-i-plau del Pere. Seguint la tornada es topen amb una ermita i un mirador vistes cap al pirineu, on veuran el Puigmal...mmmm...sostre comarcal!!!! pense el Marc... ja arribarà.

I l'ermita:

Ara si que toca tornar al cotxe, han complert l'objectiu i no és més que poder gaudir compartint temps amb els qui més estimes i a sobre en un entorn immillorable com és el nostre entorn natural. Per cert, no a l'amplicaió de l'earoport del Prat!

Fins la propera!!!!