Divendres, 9 de desembre del 2022
Aquest any sembla més productiu que la resta d'anys anteriors en quan a activitat senderista, i hem decidit abans no acabi l'any fer un altre sostre comarcal, aquesta vegada serà el Matagalls.
Jo el Matagalls l'he fet una vegada des de coll formic, i des de l'altre vessant em feia gràcia fer-lo, a sobre, l'Arnau, el cosinet de l'Adrià proposava de fer-lo des de la banda de Viladrau. L'Arnau està fen un mòdul d'activitats a l'aire lliure i li fan fer com a treballs, preparar rutes senderistes, per tant, ens posem de clients de l'Arnau, que ens farà de guia.
Com ja heu pogut deduir, aquesta excursió la farem amb l'Arnau, el Sr.Encarregat, una guineueta, l'Adrià i jo. Aquí sortim tota l'expedició des de a l'inici del l'excusió, que és el coll Bordoriol:
S'ha de dir que feia fred i bastant de vent, però nosaltres motivats, uns més que altres, tirem cap amunt.
L'Adrià ja ha avisat a l'Arnau que no toqui cap animaló, el perquè ho podreu deduir llegint... (llegir entrada del blog al sostre comarcal del Maresme). Un cop hem posat les condcions inicials per començar la gran aventura, ara si que ja podem tirar amunt.
El camí comença planer i va pujant mica en mica, ja s'insinua que al final ens trobarem amb un mur.
Pel camí ens trobem amb el que hauria estat una granja de porcs actualment ja abandonada, parem per fer-li una ullada, ja que d'això es tracta, de empapar-nos de vivències!!!...
De moment el camí va essent un camí de roses, o de fulles de castanyers més aviat.
En aquestes fotos encara el camí no pujava amb la pendent forta.
És a partir d'aquí que començarà al camí a pujar amb una pendent respectable. L'Adrià indignat diu que per aquí no passa, però li agrada queixar-se, m'ha sortit rebel el tio!...i clar, costa de veure el sentit de tot plegat a aquestes edats. El cas de l'Arnau és un altre, ell és un motivat de l'esport, basicament del bàsquet i del mòdul que està fent, i es nota, tira del carro del grup.
Amb un estira i enronça convencem a l'Adrià perque seguixi, i ell acaba cedint i puja.
Després de 1h i 30' pujant ens plantem a en un coll, ja ens queda 30' per arribar al sostre comarcal d'Osona, ens treiem els entrepans i comencem a menjar.
S'ha de dir que amb les presses, jo m'he deixat el dinar de l'Adrià i meu, i hem demanat amb poc marge al Sr. Encarregat si ens podia fer alguna cosa, el pobre s'ha currat uns entrepans de xoriç,...entraven molt bé en aquest moment.
En aquest punt ens trobem que seguix bufan el vent amb ganes i la emperatura és baixa, agafem fred, jo pateixo per la Nura, que tot i portar-la abrigada no sé si serà suficient, a més, ella encara no sap com dir-m'ho o el més segur que jo no l'entengui si m'ho diu, en tot cas..., decdim que l'excursió s'acaba en aquest punt.
Jo em quedo una mica decepcionat, però en el fons, no acaba de ser una lliçó de vida. A la vida també s'han de prendre decisions que no ens agraden, però snets és el millor decisió que pot prendre, com ha estat en el cas d'avui. A part, com diria un amic meu escalador, ...les muntanyes no es mouran, sempre hi podrem tornar!
Doncs a falta de 30' per fer cim, decidim tornar al cotxe, la Nura comença a plorar, potser te fred, o potser te son i així no pot dormir..., sento que hem pres la millor decisió.
Amb el cap ben alt podem dir que hem fet una retirada a temps i ens hem gaudit, hem pogut explicar-nos les nostres coses i hem sentit com formavem part, durant una estoneta, d'aquest mon, parlo del qu eno és virtual!...el que et carrega les piles de veritat!....
...to be continued!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada